dilluns, 13 d’agost de 2012

Units a Déu éssers estimats que ens han deixat (Opinió Lluís Closa)


Cada any tots tenim a algun familiar, amic o conegut que ens deixa. El nostre dolor inicial, però, es pot convertir en esperança des de la fe cristiana perquè Jesús ha vençut la mort per donar-nos vida. Deia Vincenç Ferrer, el missioner de l'Índia, que la mort no existeix, o que estem aquí o que estem allà. I santa Teresa de l'Infant Jesús manifestava: “Jo no moro, entro a la vida”.
Un element molt important de l’Església catòlica és la comunió dels sants. Tenir-la present ens ajuda a viure la nostra vida cristiana amb la consciència de no estar sols i ens fa adonar que podem estar íntimament units a Déu, a totes les ànimes que estan al cel, a les ànimes en estat de purificació* i als altres fidels que encara peregrinem a la terra.
L'expressió comunió dels sants significa:
·         La participació comuna de tots els membres de l’Església en les coses santes: la fe, els sagraments (en particular l’Eucaristia) i altres dons espirituals. L’arrel de la comunió és la caritat que no busca el seu propi interès, sinó que impulsa als fidels a posar-ho tot en comú, fins i tot els seus béns materials al servei  dels més pobres.
·         La comunió entre les persones santes, és a dir, entre els qui per la gràcia de Déu estan units al Crist mort i ressuscitat. Uns viuen encara, altres ja són difunts, estan en fase de purificació* ajudats també per les pregàries dels catòlics, altres ja gaudeixen de la glòria de Déu i intercedeixen pels que encara estan a la terra. Tots junts formen en Crist una sola família, l’Església, per lloança i glòria de la Trinitat.
D’acord amb aquests dos punts podem resumir que la comunió dels sants és precisament l'Església. És a dir, tots plegats formem un sol cos místic. La santedat de l'Església és la font de santificació dels seus fills, els quals, aquí a la terra, es reconeixen com a pecadors, sempre necessitats de conversió i de purificació.
Per la comunió dels sants els vius poden resar pels seus difunts, alguns d'ells imperfectament purificats, que encara es troben en aquesta purificació necessària*  després de la mort, a fi d'accedir a l'alegria del cel.
Probablement són moltes les persones que no han sentit parlar de la comunió dels sants. Per això, parlar-ne, ens recorda que en aquest bescanvi admirable, la santedat de l'un fa profit als altres.
* El purgatori, segons Benet XVI, no és un espai sinó un estat provisional de purificació que res té a veure amb les ubicacions terrenals. Des dels primers temps, l'Església ha honorat la memòria dels difunts i ha ofert sufragis per ells, particularment el sacrifici de l'Eucaristia, perquè un cop purificats, puguin arribar a la visió beatífica de Déu.