dilluns, 18 d’abril de 2011

Tornar a confessar-se!, Xavier Novell Gomà. Bisbe de Solsona


Confessar-se sempre ha estat difícil perquè demanar perdó costa. Abans de demanar perdó a algú es produeix un combat entre l’amor propi i l’amor a l’altre. Si venç l’amor propi es perd la relació amb l’altre, si venç el dolor per la pèrdua d’una relació personal hom troba forces per demanar perdó. Amb Déu passa el mateix, allò determinant per superar les dificultats i confessar-se és el valor que es dóna a la relació d’amistat amb Ell.

La crisi del sagrament de la reconciliació és sobretot una crisi de fe. Si s’afebleix o manca una relació personal i viva amb el Senyor, no es veu que determinades paraules, obres, pensaments o omissions malmetin o trenquin aquesta relació. Com a màxim hom s’adona que ha fet una cosa malament i s’experimenta una ferida a la pròpia coherència de vida. La confessió esdevé l’alliberament de la mala consciència.

No és d’estranyar, en aquest context, la fortuna de les celebracions comunitàries del perdó amb absolució general. Aquestes estalviaven allò clau: mirar a la cara al Senyor i dir-li: t’he fet això i això, em sap greu, em perdones i continuem amics? Sembla que els fidels que hi assistien feien una certa experiència d’alliberament de la mala consciència; dubto, però, que fessin experiència de reconciliació amb Déu. Aquesta celebració del sagrament, només permesa en unes situacions que no es donaven, no permetia als penitents reiniciar una relació personal amb Déu. Quina diferència amb l’encontre viu i reconciliador dels pecadors amb Jesús en els evangelis!

Des que era un jove capellà, vaig adonar-me que nens, joves o adults, practicants o no, arribaven a viure en veritat aquest sagrament si rebien una catequesi adequada. He dedicat grans esforços en aquest sentit i he estat testimoni de la descoberta que moltes persones han fet d’aquest sagrament, celebrat com té establert l’Església.

El propòsit d’aquesta setmana és evident: confessar-se. Preparem-nos bé i cerquem una església on hi hagi horari de confessions o una celebració on sapiguem, per endavant, que podrem viure un encontre personal amb el Senyor a través del mossèn, que escolta la nostra confessió i ens absol en el seu nom. Tingueu una santa Setmana Santa!