dimecres, 30 de març de 2011

L’Elefant fa taules i es salva


Diumenge passat va concloure el campionat per equips de la província de Lleida.
Amb un empat 5-5 a casa, davant La Seu d’Urgell (el cuer), l’Elefant de Solsona s’ha mantingut a la màxima categoria provincial.

Tot i que La Seu ja tenia segur el descens, va lluitar amb honor fins al final pel matx.
L’Elefant de Solsona alineà, per ordre de forces: J.Figueras (1/2), X.Sendarrubias (0), J.Rosés (1), M.Anton (1), J.Tordesillas (1), JM.Montraveta (0), J.Bajona (1), R.Pujol (1), JA. Blanch (0) i C.Martos (1).

Tordesillas va jugar el gambit Blackmar, propiciant un contundent atac; les combinacions eren tantes i diverses, que fins i tot capturà la dama rival...
Marius va no va enrocar-se, va obrir la columna h, hi va situar les dues torres enfilades i l’enroc rival tremolava... No va fer mat, però el final de partida ja estava decidit.
Rosés va arribar a col·locar 5 peons a 5a fila. Amb l’ajuda dels salts de cavall, era qüestió de temps que l’urgellenc tombés el rei...
Martos va plantejar una defensa Caro-Kann. Va jugar sòlid amb l’experiència que dóna l’acumulació de partides i encarava un final de torres i peons amb un rei molt actiu fins a fer-li entregar la torre rival per un peó que ja era a 7a, decidint la partida.
Montraveta va ser fidel a la defensa siciliana. Amb enrocs oposats i un mig joc ple de combinacions, va arribar a un final amb inferioritat que la veterania no va capgirar...
Pujol jugà semitancat sense trobar una estratègia efectiva... Un final de torres i alfils de diferent color no fou suficient per arribar a taules...
Bajona plantejà l’obertura Bird. Lluità pel centre, però la defensa rival fou precisa. El final de partida fou d’infart, al límit del temps, 4 peons pel solsoní contra torre rival, que no pogué amb tots...
Figueras i l’urgellenc amb arrels solsonines Joan Purgimon van jugar una partida molt tancada. Un únic peó capturat per bàndol permetia un mínim pas a la resta de peces, que les taules foren inevitables.
Sendarrubias havia encarat l’enroc rival, però un sacrifici abans d’hora de torre el deixà amb un atac feble, ja sense gaires possibilitats. La derrota es resistí, però acabà essent...

La classificació final ha estat:

Equip
Victòries
SB
BALAGUER
8,5
242,00
BENAVENT
8
243,50
BALÀFIA
6
195,50
VALLFOGONA
4,5
190,00
GUISSONA
4
166,75
IVARS
4
160,00
TORÀ
3
177,50
ELEFANT
3
153,75
TÀRREGA B
2,5
135,75
LA SEU
1,5
131,25

Enguany, la lliga d’escacs s’ha comportat com la de futbol de 1a Divisió: un parell d’equips, Balaguer i Benavent, han estat molt superiors a la resta, que han arribat al final considerant cada partida un punt d’or per evitar el descens, que ha recaigut al Tàrrega-B i a La Seu d’Urgell.
Els solsonins, amb una plantilla massa curta, han aconseguit l’objectiu: la salvació!

Acabat el campionat, podem concloure amb una frase de David Bronstein (1924-2006), GM ukranià, subcampió mundial al 1951, i escriptor: “No digui que sóc un geni, ni coses per l’estil. Digui senzillament que jo entenia la lògica dels escacs i amb això m’haurà definit perfectament”.