dimarts, 1 de març de 2011

La malaltia mental i la fe, Lluís Closa


Viure amb una malaltia mental no és pas cosa fàcil. Són molts els avenços que s’han fet en farmacologia, psiquiatria i psicologia per abordar el tema de la salut mental, però hi ha malalties mentals que són de molt difícil tractament i sovint invaliden a la persona que les pateix, no li permeten portar una vida normal. En aquests casos si el malalt encara conserva la capacitat de pensar pot optar per dir que la seva vida és un desastre, que és un desgraciat, que no serveix per res, etc. No obstant quan la facultat de pensar encara no s’ha perdut  el malalt es pot recolzar en la fe i pensar  que a la vida li tocarà patir molt però que per molts entrebancs que tingui que superar i per moltes hores i dies que li toqui patir també hi hauran moments bons. Si sense la fe les coses les veuria de color blanc o negre amb la fe les veuria de color gris. Per exemple, en el cas de les esquizofrènies, el malalt pot estar molt medicat i patir, entre altres símptomes,  al·lucinacions, o pot tenir deliris de persecució, de prejudici, o de grandesa. Però tot això, amb prou fe es pot controlar, és cert que la fe mou muntanyes. Si el malalt té consciència de que està malalt i que els seus sentits li fallen i té consciencia de que els seus pensaments l’estan traint por arribar a pensar que és un autèntic desgraciat i desesperar-se, però amb la fe pot invertir aquest pensament i veure les coses en positiu. La fe li pot donar la força com per pensar que té un problema gros però a la vegada lluitar contra aquest problema. Pot ser que sigui una lluita de David contra Goliat i la malaltia faci el seu curs de forma imparable fins a anul·lar la capacitat de pensar del  malalt, però segur que per la gràcia de la Déu si això passa o el malalt mor s’haurà guanyat un lloc al cel.

Lluís Closa