dimecres, 16 de març de 2011

En la bona línia, l'Elefant de Solsona


El proppassat diumenge, l’Elefant de Solsona va donar la sorpresa derrotant al Vallfogona de Balaguer a domicili.
La sort recaigué en el bàndol solsoní i una victòria per la mínima 4,5 – 5,5 allunya l’Elefant de la cua de la classificació.

Vallfogona de Balaguer és la vila natal del millor jugador d’escacs que ha donat la província de Lleida: Josep Oms, que fou espectador del matx. Gran Mestre d’escacs amb 2562 punts ELO, al nivell de Comas, Magem i Narciso. L’afició als escacs hi és notable i l’Elefant de Solsona, coneixedor de la rivalitat, alineà: J.Figueras (1/2), X.Sendarrubias (1), J.Rosés (1), M.Anton (1), J.Tordesillas (0), R.Guimerà (1), J.Bajona (0), R.Pujol (1), J.A.Blanch (0) i vacant el darrer tauler.

Blanch sortia d’una obertura italiana amb peça de menys. De nou, va plantar cara al mig joc, però no va poder capgirar la situació.
Figueras plantejà una defensa Ragozin agressiva al flanc de dama. Guanyava peó, però no li era possible retirar els cavalls mantenint iniciativa i s’acabà repetint jugades.
Anton plantejà una agressiva lluita amb enrocs oposats. Arribaren a tocar els reis adversaris gairebé alhora, però una tàctica final li permetia sentenciar favorablement.
Bajona va jugar una defensa francesa i la variant del canvi conduí a una partida equilibrada. Arribà a un final de peons i cavalls desfavorable, que el rival, 180 punts ELO superior, aprofità.
Pujol va plantejar una partida agressiva d’enrocs oposats. Fou tan incisiu que un alfil seu s’apoderà del fianchetto que cobria el rei rival, que tot i tenir gairebé 200 punts ELO més, no va tenir opcions.
Amb un parcial 3,5 – 2,5, estava tot per decidir i només mancaven 15 minuts.
Sendarrubias va jugar posicional, apostant pel centre i flanc de dama. No se sortia del mig joc fins a 10 minuts pel final; un detall tàctic li donava avantatge decisiu.
Rosés va jugar amb correcció una defensa siciliana, tot lluitant pel centre. Quan els darrers segons afecten als nervis i la concentració, va tornar a demostrar un bon domini, guanyant amb claredat.
Guimerà tampoc va témer una diferència de 130 punts ELO. Va llançar un fort atac contra l’enroc rival, però que no fou decisori... El final de torres, cavalls i peons tingué avantatges alternants fins que el vallfogoní esgotà el temps.
Tordesillas va topar-se l’obertura anglesa d’Imma Montoliu, fins a 7 vegades campiona provincial femenina. Als darrers 2 minuts, van escapar-se-li unes taules. Llàstima...

La classificació, després de set jornades és:

Equip
Victòries
SB
BALAGUER
6,5
147,00
BENAVENT
6
150,25
BALÀFIA
4
118,50
IVARS
4
88,75
VALLFOGONA
3,5
129,00
GUISSONA
3
95,00
TORÀ
2,5
103,50
ELEFANT
2,5
103,50
TÀRREGA B
2
79,75
LA SEU
1
80,50

Diumenge vinent, un nou desplaçament, més complicat encara, a Balàfia.

I una frase optimista per la setmana: “Els escacs són un joc per la seva forma, un art pel seu contingut i una ciència per la seva dificultat. I si aprens a jugar bé, experimentes una gran alegria” (Tigran Petrosian, GM soviètic, 1929-1984; campió del món 1963-1969).