dimecres, 9 de febrer de 2011

L’Elefant fa taules


Diumenge, 6 de febrer, l’Elefant va empatar, a domicili, amb el Tàrrega-B en la segona jornada del Campionat de Catalunya d’Escacs per Equips de 2011.

El rival és vell conegut dels solsonins; té una bona masia i es nota que any rere any jugar millor. Enguany el matx acabà 5-5, amb la següent alineació de l’Elefant de Solsona, per ordre de forces: J.Figueras (0), X.Sendarrubias (0), J.Rosés (1), M.Anton (0), J.Tordesillas (1), R.Guimerà (1), R.Vilalta (1), J.Bajona (0), R.Pujol (1) i C.Martos (0).

S’avançava Tordesillas que, mentre al mig joc hi havia un garbuix de peces que s’amenaçaven i autodefensaven, aconseguia caçar la dama rival.
Marius sortia ràpid i a l’atac, però només amb dama; s’embolicà a l'obertura per guanyar un peó; un mínim desenvolupament de peces i no enrrocar-se li passà factura.
Martos acceptava un gambit de dama i li tocava jugar massa defensiu, fins al punt que la fortalesa del catenaccio no ha sigut tal...
Rosés va jugar amb molt bon tempo la contraposició d'enrocs, aguantant bé la pressió al seu perforant el del rival. Aclarida la lluita, treia peça de més que era decisiva. Demostra que és el solsoní amb millor estat de forma!
Bajona va jugar amb dualitat: una teòrica obertura tancada va desembocar en una lluita oberta cos a cos, en la que el solsoní no està habituat.
Figueras jugà al seu estil pas a pas, i quan semblava que arribaria a un final on aprofitaria el peó doblat del rival, se li escapava un detall al seu enroc que li costà la partida.
Pujol afrontà de nou una partida d'enrocs oposats; tot i que semblava difícil penetrar a l'enemic, recolzat pel centre va trobar la manera de vèncer.
Vilalta va jugar sòlid, com li és habitual, va muntar un atac que, un cop doblant torres a 7a fila, era insalvable pel rival.

Amb un 4–4 i els nervis a flor de pell al límit del temps, Sendarrubias, a qui li havia costat agafar la iniciativa amb negres, sacrificava qualitat i deixava el rei adversari força indefens; el mat es resistia i al límit del temps, fins i tot perdia les opcions a taules...
Per últim, Guimerà havia sortit de l’obertura amb una posició molt simètrica, però amb la proximitat de la fi del temps, les aparents taules (amb alfils de diferent color i tot) acabà sent punt local.

La classificació, després de dues jornades és:

Equip
Victòries
BENAVENT
2
BALAGUER
1,5
TÀRREGA B
1,5
VALLFOGONA
1
IVARS
1
TORÀ
1
BALÀFIA
1
GUISSONA
0,5
ELEFANT
0,5
LA SEU
0

Diumenge vinent, el desplaçament és a Ivars d’Urgell i una victòria seria molt convenient.
Expectants a l’evolució de la lliga i mentre no s’acaba de trobar el nivell de joc desitjat, s’escau: “Tot el que vull és que em cavin un forat i que la meva tomba digui: aquí caigué un boig dels escacs. No jugava bé, però li agradava jugar. Mai va poder enfrontar-se a un campió. Morí com visqué: esperant” (Lu Xun, escriptor xinès, 1881-1936).