dimarts, 14 de desembre de 2010

El perfil jesuïta del nou bisbe de Solsona – Josep Àngel Colomés


Una de les idees clau per explicar tota la labor dels jesuïtes, és a dir, dels membres de la Companyia de Jesús, és la seva espiritualitat amb el desig de buscar i trobar Déu en totes les circumstàncies. El nunci Renzo Frattini va recordar a Mons. Xavier Novell, que havia de ser com propugnava el seu sant patró Francesc Xavier, també jesuïta: mans i humil. Sense la mansuetud i la humilitat no pot arribar el missatge.

Un jesuïta, el P. Ferran Manresa, va dir en una conferència que va escoltar el nou bisbe, que calia trobar-se personalment amb Jesús. En aquell moment no ho va entendre el jove Xavier Novell, que descobriria aquesta experiència en la pregària un temps després.

Els jesuïtes tenen com a referència els “exercicis espirituals”, un temps de trobada amb Jesús, amb l'Amic, amb el Mestre. Sant Ignasi de Loyola els definia així:
“Per aquest nom s'entén tota manera d'examinar la consciència, de meditar, de raonar, de contemplar. Tota manera de preparar i disposar l'esperit per treure totes les afeccions desordenades (egoisme, etc.) amb la finalitat de buscar la voluntat divina”

Alguns conceptes decisius de l'espiritualitat ignasiana són que Déu no és un ser llunyà o passiu sinó que segueix actuant en l'aquí i en l'ara i això és el que representa l'encarnació de Déu en ser humà: Jesús de Natzaret.

Els jesuïtes van propiciar l'acompanyament espiritual i, per això, van fomentar la figura del director espiritual, és a dir, la persona que ajuda al creient a viure la seva fe i a trobar la voluntat divina. La direcció espiritual que exerceix Mons. Novell a través de la confessió o de trobades particulars amb fidels, fan d'ell una persona que intenta ajudar a qui ho desitja en aquesta finalitat: a viure la seva vida amb major fidelitat a l'Amor de Déu. I no tinc cap dubte que Mons. Novell potenciarà la confessió individual en aquest sentit: facilitar a les persones, joves o grans, a tenir un recolzament en una persona de confiança que sigui el seu director espiritual.

Per altra banda, la pregària, aquest motor de la vida cristiana, és un dels puntals de la vida dels jesuïtes i de Mons. Novell. Per això, aquest ha dit: “Aquell que no dedica un temps generós a l'Estimat, a poc a poc perd l'amor que l'havia impulsat a arriscar-se”. Arriscar-se en quin sentit? En proposar Jesús sense por a les persones. Si proposar Jesús és una cosa bona, per què tenir por? Però resulta que sense la pregària, sense la comunicació amb Déu, fins i tot els capellans deixen de proposar Jesús i de viure amb intensitat la vida cristiana.

Un jesuïta, Mons. Ladària, l'ha fet bisbe fa uns dies. Un altre jesuïta, Salvatore Fisichella, també conegut de Mons. Novell, està al capdavant del nou Pontifici Consell per a la Nova Evangelització. Al bisbat ja hi tenim una delegació que porta aquest nom i des de fa 8 anys ja s'estan prenent iniciatives en aquest sentit. Ressonen les paraules de la Mare de Déu del Miracle “Torneu de la part de Déu”.

El carisma jesuïta també té en compte el “magis”, solament desitjar i elegir allò que més ens condueix al fi pel qual hem estat creats, és a dir, la nostra vocació personal encaminada sempre a l'amor autèntic a Déu i als altres. I fer-ho de la millor manera possible, de forma apassionada. Així és Mons. Novell, una persona que viu amb passió el seu ministeri i en el qual hi han tingut una importància cabdal els jesuïtes i els seus carismes, molt lligats també al compromís social amb la comunitat. Arreu del món hi ha més de 18.000 jesuïtes als quals també els escau molt bé el lema espiscopal de Mons. Xavier Novell: Omnia Propter Evangelium (Tot s'encamini cap a l'Evangelització).

www.jacolomes.com