dijous, 25 de novembre de 2010

Voteu, si us plau, Convergència i Unió del Solsonès


Aquests dies són de campanya electoral. Als carrers, hauran pogut apreciar banderoles dels candidats penjats de fanals; a les ràdios i a les televisions, les falques publicitàries que els animen (o els desanimen?) a votar una determinada opció política; els diaris publiquen anuncis invitant a mítings dels partits; als mercats, es poden ensopegar amb persones que els donen una bossa o amb algú que parla envoltat dels convençuts.

Bo i això, fa fred. La campanya no els acaba d’engrescar. La participació no tira amunt (si s’arriba al 55% serà un èxit, quan més aviat hauria de ser vist com un fracàs). Gairebé els diria que ho entenc i me’n disculpo per la part que em toca.

Malauradament, entren ganes de sortir corrents quan hom veu els vídeos d’alguns partits: uns persegueixen persones desafavorides o tendències polítiques legítimes; altres es despullen o gairebé per guanyar notorietat o fingeixen alegria desfermada davant les urnes, quan tothom sap que el metacrilat no dóna la satisfacció que s’anuncia.

Alguns missatges tampoc no ajuden gens a animar-los a anar a votar. Tenim qui predica valentia per fer allò que tothom sap que no faran. Governants que fan bandera de la bondat de la fórmula emprada fins ara, al mateix temps que en fugen com gat escaldat de l’aigua freda (si més no això diuen). Partidaris de la independència que la fiten per passat demà a la tarda, com qui diu. Poc tremp, poc engrescador tot plegat.

La situació social i econòmica en aquest temps electoral tampoc no afavoreix que les eleccions es visquin amb alegria. Vostès pateixen l’atur, la por al futur ple d’incerteses, les dificultats per arribar a final de mes i les escasses expectatives de millora. Si són autònoms o empresaris, segueixen patint pel crèdit que flueix poc. L’any 2011 pot ser pitjor que el 2010, s’escolta sovint. I, pensen vostès, què hi diuen els partits? Per què l’essencial sembla haver desaparegut del debat? Per què hi ha més monòlegs que diàlegs?

D’acord. Justament per tot això ens adrecem a vostès. Per demanar-los amb humilitat i convenciment que, malgrat tot, vagin a votar. Vostès, i només vostès, poden canviar aquesta situació i donar-hi el tomb. I no és difícil precisament perquè hi ha país. Catalunya és un gran país.

Els reptes que cal afrontar en els anys immediats són grossos i decisius per a la nostra vida: aixecar el país i crear riquesa per poder-la repartir, mantenir i eixamplar l’estat del benestar (sanitat, educació, pensions, feina...), conservar la cohesió i la identitat com a poble (immigració, llengua, cultura...), i encarar bé la relació Catalunya-Espanya, per guanyar en llibertat i capacitat d’autogovern, per exercir el dret a decidir perquè som una nació.

També convindrà, perquè és imprescindible, regenerar la democràcia, que tant va costar d’aconseguir, afavorir la participació responsable en la política, enfortir i prestigiar les nostres institucions, començant per la Generalitat. No podem engegar-ho tot escales avall. Quan més difícil és la situació, més convé dir-hi la nostra i apostar per la bona política. Vostès ho saben.

A més, convindrà molt i molt que el President de la Generalitat tingui una gran legitimat i una gran força darrere seu, perquè caldrà prendre decisions transcendentals. Votin el dia 28 de novembre i no deixin que altres persones decideixin per vostès. Donin al President de la Generalitat força per enlairar Catalunya. És el seu dret: exerceixin-lo.

CiU del Solsonès