dijous, 25 de novembre de 2010

Una reflexió abans d’anar a votar, David Rodríguez i González, Grup d’Esquerra a l’Ajuntament de Solsona


Sempre hi ha hagut independentistes impacients que han cregut que a base de cridar fort s’arribava més aviat a algun lloc. D’aquesta manera teníem la parròquia satisfeta i contenta perquè proclamàvem la independència dia sí, dia també. Però eren molt pocs i així no es va enlloc. Això ho sap molt bé la gent que fa anys que milita a Esquerra, quan la independència només la defensava un percentatge petitíssim de la població catalana. Per això calia demostrar que l’independentisme era una aposta seriosa per al país. Calia sumar gent al projecte i per fer-ho calia demostrar que érem capaços de parlar d’altres qüestions a més de la independència, que al darrera hi havia un projecte de país integrador, cohesionat i obert a tothom. Calia demostrar, també, que érem capaços de governar.
Fa 20 anys érem quatre gats. Fa set anys, quan Esquerra entra al govern de la Generalitat, ja érem uns quants més després de molts anys d’estar al peu del canó i fer pedagogia pel país. I avui a alguns els sembla que ja som prous per proclamar la independència demà mateix. Aquesta percepció la tenen perquè, de manera evident, ara el discurs de la independència és al centre del debat polític i perquè ja són molts els catalans i catalanes que la defensen. Però que ningú no s’enganyi, si no volem més frustracions, encara hem de picar molta pedra.
Si l’independentisme ha arribat a aquesta situació és gràcies a molta gent. Els primers, i pesi a qui pesi, a la gent d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb els seus encerts i els seus errors, com correspon a qualsevol actuació humana. I ho ha fet sense haver tingut mai més de 23 diputats al Parlament de Catalunya. Ara només cal veure que han fet els uns i els altres quan van tenir o tenen els 68, 62 i 45 diputats que no ha tingut mai ERC i ens podem imaginar què haurien aconseguit amb els 21 que té Esquerra. Ningú no pot dubtar que amb 68 diputats d’ERC al Parlament, Catalunya seria independent. Per tant, només hi ha una situació que permeti avançar més: que Esquerra encara pugi més.
Ara estem disposats a fer un acord de país. Esquerra farà pinya amb CiU i amb tothom que s'hi vulgui sumar per aconseguir el Concert Econòmic a Madrid. Però davant una eventual (i més que probable) negativa del govern espanyol, Esquerra demana a CiU que faci pinya amb ERC per convocar un referèndum per la independència. És l’única opció possible perquè és l’única que només depèn de nosaltres. En aquestes eleccions ja se sap qui guanyarà, però podem escollir si volem que el govern el condicioni ERC o el PP. Si Esquerra és prou forta ens en sortirem.

David Rodríguez i González
Grup d’Esquerra a l’Ajuntament de Solsona