dimecres, 10 de novembre de 2010

Espècies invasores: l’amenaça més gran pels peixos de la conca del Mediterrani, CTFC

Un equip internacional liderat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha realitzat la primera anàlisi a gran escala de les amenaces que pateixen els peixos d’aigua dolça endèmics de la conca mediterrània. Les espècies invasores, i també la sobreexplotació de recursos hídrics, són les pressions més importants i les que exposen als peixos a un risc d’extinció més alt.
“Els peixos continentals de la conca mediterrània són un dels grups biològics més amenaçats del món”, diu Miguel Clavero, autor principal de l’anàlisi i investigador en el Grup d’Ecologia del Paisatge del CTFC.
L'estudi, que s'ha publicat en la revista Diversity and Distributions, ha analitzat la distribució geogràfica dels factors (pressions) d'origen humà que afecten de forma negativa a la biodiversitat, i la seva relació amb el grau d'amenaça de les comunitats de peixos d'aigua dolça endèmics de la conca mediterrània. L'anàlisi va combinar informació sobre les pressions que afecten a 232 espècies de peixos i sobre l'àrea de distribució de les mateixes.

“La Península Ibèrica és una de les zones en les quals les espècies invasores tenen un impacte més important sobre els peixos natius”, declara Clavero. El seu equip ha analitzat les pressions més freqüents com la contaminació, l'extracció d'aigua, les espècies invasores, els embassaments, l'agricultura i la sobrepesca.

En relacionar la distribució de les pressions amb la del grau d'amenaça dels peixos d'aquesta àrea, els investigadors han demostrat que “quan els impactes de les espècies invasores i la sobreexplotació de recursos hídrics són pressions més importants, les comunitats de peixos es veuen exposades un major risc d'extinció”, certifica l'expert.

Segons Clavero, “aquestes dues pressions són les principals causes de la pèrdua de biodiversitat de peixos continentals en l'àmbit mediterrani”. Els resultats coincideixen amb altres treballs realitzats a una menor escala geogràfica realitzats en diferents zones del Mediterrani.

“A Espanya també tenim notoris exemples dels efectes negatius de la sobreexplotació de recursos hídrics, com ocorre en la conca alta del Guadiana (incloent les Taules de Daimiel)”, afegeix el científic.
 
La major anàlisi de la conca mediterrània
L'equip d'investigació va recopilar la informació sobre l'avaluació de l'estat de conservació dels peixos continentals endèmics de la conca mediterrània elaborada pel Centre de Cooperació del Mediterrani de la Unió Internacional de la Conservació de la Naturalesa (UICN).
Els científics van calcular el nombre espècies de peixos afectades per cada tipus de pressió en quadrats de 10x10 km de la conca mediterrània. ”Així vam poder descriure la variació geogràfica en els impactes de les diferents pressions, que després va poder relacionar-se amb el risc d'extinció de les comunitats de peixos”, confirma Clavero.

L'equip va utilitzar dades a dues escales geogràfiques (a més de les àrees de 10x10 km, van analitzar les conques fluvials completes), així com dos indicadors complementaris del risc d'extinció, a través de les categories d'amenaça de la UICN.