dimarts, 2 de novembre de 2010

Conclusions del Congrés Internacional sobre el PSA, celebrat aquest mes d'octubre al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya,

Els Pagaments per Serveis Ambientals (PSA): alternatives per combatre la pobresa i generar desenvolupament i mecanismes  per a una gestió sostenible dels recursos naturals
El Congrés Internacional sobre Pagaments per Serveis Ambientals (PSA) celebrat al CTFC a principis d’aquest mes d'octubre ha servit per posar sobre la taula diferents experiències i projectes generats a tot el món i que permetran millorar les rutes de treball en aquest sentit. Els PSA són mecanismes que afavoreixen la gestió sostenible dels recursos naturals, contribueixen a la governança forestal i brinden alternatives per combatre la pobresa.

D'altra banda, és evident que la temàtica sobre els PSA s'ha inclòs en les agendes de discussió ambiental dels països desenvolupats en aquests darrers anys, i no només com un instrument de recolzament en els programes de cooperació, sinó també com un mecanisme que podria ser viable per a poder millorar la gestió dels propis boscos.

Pel que fa les conclusions, respecte les motivacions pels PSA, difereixen a Amèrica Llatina de Catalunya, Espanya i Europa. A Amèrica Llatina els PSA són un mecanisme per a la conservació dels boscos i la disminució de la pressió agrícola, així com una eina contra la talla il·legal. En el cas d'Europa, és una eina que es comença a posicionar per a reanimar la gestió dels boscos i la conservació dels paisatges que integren en les zones de cultiu i els boscos, de vital importància per a la protecció de la biodiversitat i que estan sent abandonats al mateix ritme que s'abandonen les zones rurals.

En relació als proveïdors dels Serveis Ambientals, a Amèrica Llatina existeix una població molt jove que demana terres per a la producció ja que són necessàries per a la seva subsistència; en canvi, a Europa, la població jove no es queda al territori continuant les tasques de gestió i conservació dels boscos perquè els costos de gestió són molt alts i a més no es compta amb un incentiu econòmic.

Els contractes de custodia del territori són acords voluntaris entre el propietari, els usuaris i les institucions de l'estat que combinen diferents mecanismes financers i de coordinació. Aquests han afavorit a integrar i articular la gestió sostenible dels sistemes productius i també la conservació dels boscos, les activitats de turisme i l'accés als mercats dels propietaris, exemple, doncs dels PSA.

Les limitacions actuals en el desenvolupament dels PSA és la poca maduresa dels mercats en els que s'està operant sota demandes i ofertes limitades i que, el seu èxit, depèn del paper de les institucions de l'Estat, ja que és necessària una voluntat política que asseguri una legislació adequada, recursos de país i un compromís a llarg termini del sistema.

Una conclusió important és que Catalunya i Espanya  tenen bones condicions per a la instauració d'un sistema de PSA: els boscos segueixen creixent, la població és sensible als temes de conservació dels recursos naturalss i el paisatge, el turisme valora els elements culturals de cada regió; a més, els esforços que es facin en millorar els estudis de valoració econòmica, educació de la població i sensibilització dels potencials compradors d'aquests serveis és fonamental pel disseny i implantació d'un futur sistema de PSA.