dimecres, 3 de novembre de 2010

“Ajudeu-me”, Josep Àngel Colomés


D'aquesta manera tancava el seu primer discurs com a nou bisbe de Solsona l'estimat Xavier Novell. I dic estimat perquè com a molta altra gent, ell m'ha estimat primer i m'ha ajudat en el que ha pogut. El més important d'ell és que no és una persona parada o limitada que diu: jo sóc així i punt. El seu afany per millorar en el seguiment radical de l'Evangeli el saben molta gent i malgrat que, com tothom, té defectes, el més important és que sempre té la virtut i la voluntat de ser més i millor seguidor de Crist. Deixeble no només de forma, sinó de fons.

Per això, perquè el conec de fons, penso que els que no el coneixeu tant, li heu de donar aquest full en blanc que ara ha de començar a escriure. No marqueu cap creu pel passat, pel que us han dit o per les coses que hagi pogut fer malament. Si pel passat fos, a gairebé tothom podríem marcar-li una creu, també a nosaltres, ja que com recorda l'Evangeli, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Ell ha estat un capellà jove que ha volgut millorar dia a dia i que ha emprès moltes iniciatives per ajudar a molta gent diferent. Els ha ajudat a tornar a la fe si així ho han volgut els que l'han conegut i ha ajudat en temes del que sigui, de feina, de consell, a molta altra gent.

Agraint tot el bé que ha fet el bisbe Jaume, ara ens toca ajudar al bisbe Xavier. I ajudar-lo vol dir no prejutjar-lo, ajudar-lo vol dir col·laborar amb ell, ajudar-lo vol dir ser millors cristians. Segur que la nostra societat ho agraïrà.