dilluns, 4 d’octubre de 2010

"La pau interior", Josep Àngel Colomés

La pau és tan important com el triangle màgic salut, diners i amor. Si no tenim pau, no tenim gran cosa. Jesús va fer referència moltes vegades a la pau dient que eren feliços aquells que treballaven per la pau.

Sense pau no hi ha construcció. Per això, si tan necessària és la pau, cal que la treballem. Afavorir un bon clima, respectar sempre al del davant, ser servidors i humils... tot això contribueix a la pau.

De què li serveix a la persona tenir salut, diners i amor si per dintre perd la pau? És més, si un perd la pau ja perd, com a mínim, part de salut, part d'amor i part de diners. Però no sempre ens és fàcil estar en pau.

Jesús recomanava als seus deixebles que saludessin a la gent dient “pau a vosaltres”. La pau és bàsica, elemental. Però paradoxalment, com tantes paradoxes de la vida, per estar en pau a vegades ens cal una lluita interior oforta, fins i tot heroica. Una resposta està en Jesús, com ens diu en l'Evangeli de Sant Joan: Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Actuar com Jesús és font de pau.

Un director de l'institut Francesc Ribalta ens preguntava: Heu dormit plàcidament? I és que hi ha gent que no pot ni dormir tranquil·la. És fumut això.

La pau és necessària i vital per trobar solucions. Sense pau, com caminarem? Perquè la vida és un camí i sense pau no hi ha construcció.

Com deia aquella frase: No hi ha camins per a la pau, la pau és el camí. Per aquest motiu desitjo que tota la gent que no viu en pau, pugui canviar els elements necessaris per viure-hi. Tothom té desitjos de reconciliació en el fons, perquè sense pau i amor la vida es converteix en un infern.