dimecres, 17 de març de 2010

Neu als boscos

Des del Centre Tecnològic Forestal es recomana netejar els boscos després de les trencades i els desarrelaments dels arbres ocasionats per les nevades

Al mateix temps, es reitera que una adequada gestió forestal és clau per a garantir l’estabilitat del bosc i la seva resistència a les pertorbacions naturals

Les pertorbacions naturals, ja siguin nevades intenses, ventades, allaus, plagues, etc. són una part integrant dels ecosistemes forestals i actuen activament en la conformació dels boscos, determinant la seva estructura i composició. Des del punt de vista de l’ecologia del bosc, aquestes pertorbacions són en molts casos convenient ja que actuen com agents renovadors de la seva dinàmica i funcionament.

Generalment els efectes de la neu sobre els arbres es limiten a ruptures a nivell del brancatge o de la part superior de la capçada. No obstant això, en alguns casos puntuals, l’acció de la neu pot provocar danys més importants, incloent caigudes per desarrelament. Aquest fet ocorre, en general, quan la neu ve acompanyada de gelades i vents intensos i es localitza, principalment, en zones de mitja muntanya i terra baixa, en la qual el sòl no es troba gelat i els arbres no tenen un bon ancoratge. A més, en aquestes zones s’hi localitzen unes espècies arbòries menys adaptades a aquest tipus de pertorbacions (alzines, pi blanc, etc), i per tant més sensibles.

Tot i que a Catalunya no existeix una informació històrica relativa a l’avaluació i quantificació dels danys forestals associats a l’acció del vent i la neu, en general les escasses referències de les quals es disposa (projectes d’ordenació forestal, bàsicament) coincideixen en descriure els sistemes més afectats com aquells conformats per espais boscosos no intervinguts o gestionats, provinents de regeneració natural, densos i amb un estoc de fusta elevat.

Per aquest motiu és clau una adequada gestió forestal per garantir l’estabilitat del bosc i la seva resistència a l’ocurrència de pertorbacions naturals. Així, una silvicultura activa i primerenca, que afavoreixi els arbres de millor conformació a través de la regulació de la densitat del bosc, i que alhora potenciï la barreja d’espècies té com a resultat una massa més estable i amb capacitat de retornar al seu estat d'origen.

En alguns països nòrdics, on les condicions no són tan favorables als incendis com aquí, sovint es deixa la fusta morta al bosc, atès que aquesta té un efecte positiu sobre la biodiversitat i el cicle de nutrients. Per contra, en aquells llocs propensos a l’ocurrència d’incendis forestals, el desembosc de la fusta caiguda (o la seva trituració) és necessari per reduir la important càrrega de combustible que aquesta representa.

Catalunya és un país forestal on la major part dels boscos són privats, per això, la coordinació de tots els actors territorials (administració, propietaris, empreses) es fa necessària per a afrontar el repte. Els propietaris forestals sovint no poden assumir la despesa que els representa l’eliminació de les restes d’arbres esqueixats i per aquest motiu, és important que l'administració s'impliqui i proposi mesures i aquestes haurien d’anar de la mà dels professionals del sector, especialment de les empreses amb experiència i professionalitat contrastada (els anomenats rematants i els propietaris silvicultors), que tenen treballadors experts i qualificats que poden desenvolupar i coordinar adequadament les tasques que es duguin a terme.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya és un centre de recerca aplicada, formació i transferència de tecnologia situat a Solsona. La seva missió és contribuir a la modernització i a la competitivitat del sector forestal i al desenvolupament sostenible del medi natural en l'àmbit mediterrani per mitjà de la recerca, la formació i la transferència de tecnologia a la societat. Format per més de 100 tècnics i investigadors, el CTFC desenvolupa la seva missói a través de la gestió del medi forestal, la valorització de productes i serveis forestals, la política forestal i el desenvolupament rural i la protecció dels recursos naturals.