dimarts, 2 de març de 2010

L’Elefant segueix la progressió!

L’Elefant de Solsona es confirma com la revelació de la categoria!

Diumenge passat, l’Elefant de Solsona va rebre un vell conegut, el Tàrrega B, company d’ascens l’any passat. L’Elefant alineà per primer cop l’equip titular, per ordre de forces: J.Figueras (1), X.Sendarrubias (1), M.Anton (0), J.Rosés (1), J.Tordesillas (1), L.Massana (1), R.Guimerà (0,5), JM.Montraveta (1), R.Vilalta (1) i J.Bajona (0,5), resultant una àmplia victòria 8-2 pels locals.

La partida d’Anton es va obrir de seguida i, un escac intermig en una combinació, li impedí enrocar-se i amb un atac de torres, cavall i dama, perdia la imbatibilitat en el campionat...
Tordesillas, llançava el seu habitual atac amb blanques i aconseguia tal pressió sobre l’enroc rival que arribava al clàssic “juguen blanques i fan mat en 2”.
Rosés, per transposició de jugades, passava d’una defensa Caro-Kann semioberta a una més tancada, però en arrencar el contrajoc, l’embranzida era ben contundent.
Massana tornà a acceptar un gambit i la partida se sortí de la teoria. Mentre el rival s’apoderava de la columna e, ell obria la h i amb un oportú sacrifici de torre, feia un mat molt bonic.
Montraveta, davant un sòlid rival, sacrificava una torre que més tard li seria retornada per aturar la iniciativa. Però dos peons d’avantatge, malgrat alfils de diferent color, van pujar fins coronar.
Bajona, sense arriscar pel respecte a un rival 120 punts ELO superior, aturà totes les iniciatives del rival i, en un final complicat, signava unes meritòries taules.
Guimerà alternà amb el rival períodes d’atac i de defensa, perquè era complicat fer-ho sostingut, en no tenir el centre del tauler sòlid per recolzar-ho. A la fi, signava unes bones taules davant un rival 100 punts ELO superior.
Figueras, contra Teresa Balcells (un dels noms propis de les joves escaquistes lleidatanes) que no s’arronsa en cap moment, treia profit d’un dèbil fianchetto descobert amb les presses pel control del temps.
Vilalta va resistir el fortíssim atac rival (més de 100 punts ELO superior) després del sacrifici d’alfil. Va cobrir els forats a cadascuna de les envestides i al final, l’avantatge material va decidir...
Sendarrubias aconseguia dos peons de més, un a l’inici del mig joc i l’altre al fi d’aquest, però amb cavall contra alfil, hagué de jugar amb precisió per anar fent recular el rival, sense desprotegir els seus peons.

La classificació, després de sis jornades, era impensable a l’inici de la competició: tercers i amb possibilitats d’anar a més!

Equip Victòries SB
LLEIDA B 6 100,5
GUISSONA 4,5 95
ELEFANT 4 85,5
LA SEU 3,5 64,5
VILANOVENC 3 89
IVARS 3 79,75
TARREGA B 2 77,25
BALAGUER B 1,5 84,25
PARDINYES 1,5 68,75
BAIX SEGRE 1 86,5

Diumenge vinent, el desplaçament a Mequinensa (Baix Segre) serà la següent prova.

I la frase: “Els escacs, interessantíssim; és joc de déus: ¡utilitzar al nostre gust un món en petit amb totes les seves figures! Qui sap si el món no serà, a la fi, res més que això, un gran tauler d’escacs en el que uns éssers superiors juguen amb nosaltres com nosaltres juguem amb les figures dels escacs” (Jacinto Benavente, escriptor espanyol, 1866 - 1954).