dimecres, 27 de gener de 2010

Derrota prevista de l’Elefant...

Diumenge passat, 24 de gener, va començar de nou el Campionat de Catalunya d’Escacs per Equips 2010, on l’Elefant de Solsona se les va veure amb el Lleida-B, probablement, millor equip de la territorial de Lleida.

Un rival molt superior va presentar els dos primers taulers amb títol de Mestre Català (MC) d’escacs i més de la meitat dels jugadors amb ELO superior a 2000 punts.

Per ordre de forces, l’Elefant de Solsona presentà la següent alineació: J.Figueras (0), X.Sendarrubias (0), M.Anton (1), J.Rosés (0), J.Tordesillas (0), L.Massana (0), R.Vilalta (1), J.Bajona (0), J.A.Blanch (0) i R.Pujol (1/2), resultant al final una àmplia derrota (ja temuda...) 2,5-7,5 dels locals.

En un tres i no res, el marcador començava imprevisiblement amb un 1,5 – 0,5 pels solsonins amb la victòria d’Anton i les taules de Pujol. I malgrat la desigualtat entre rankings de jugadors, les partides estaven igualades. Però aviat, la pressió lleidatana sorgia efecte: Blanch menysvalorava els seus peons ja a 6a fila, contra les torres del rival a 7a i abandonava. Bajona va defensar-se molt bé i fins al final de peons, no podia frenar el flanc de dama contrari. Massana va fer mans i mànigues per cobrir un enroc massa obert, però no fou suficient. Tordesillas arribava a un final de torres i peons contra un dels noms propis dels escacs lleidatans, Joan Gensana, que va jugar amb precisió ara per un flanc, ara per l’altre, fins apuntar-se el punt.
Amb un parcial, 1,5 – 4,5, els solsonins encara podien somiar amb la victòria, però, passades les 3 hores de joc, els solsonins van començar a cedir avantatge posicional, llevat de Vilalta que, després d’un interessant mig joc contra Jordi Bedoya –excompany dels solsonins, col•locava un peó a 6a i l’enfilava fins a coronar i sumar victòria local. Per contra, Rosés, després d’una aferrissada lluita d’enrocs oposats, arribava més tard que el seu rival a atacar el rei adversari i perdia. Sendarrubias va jugar d’inici incòmode davant Josep Codina, MC i alhora 6 vegades campió absolut de la província, però en obrir la posició i cedir una qualitat material, obtenia cert contrajoc, perquè el rival no s’havia enrocat, però un MC sempre troba recursos...
Per últim, Figueres, amb el seu particular joc sòlid, havia arribat a un final de peons i alfils de diferent color molt igualat, però, el rival, demostrant el nivell de MC, sabé obtenir la posició guanyadora.

Per diumenge vinent, un desplaçament difícil: Guissona.

Com a la temporada passada, adjuntarem una frase cèlebre a cada crònica. Com que tocarà patir, s’escau: “En jugar als escacs llavors, podem aprendre: Primer: Previsió… Segon: Prudència… Tercer: Cautela… I al final, aprenem dels escacs l’hàbit de no ser desanimats per aparences dolentes presents en l’estat dels nostres assumptes, l’hàbit de l’esperança per una oportunitat favorable i la perseveració dels secrets dels recursos” (Benjamin Franklin, polític i científic nord-americà, 1706-1790).