dijous, 17 de desembre de 2009

El CTFC i la Diputació de Lleida promouen la compra pública sostenible com a mesura per fer front al canvi climàtic des de les administracions

Actualment, es calcula que la contractació pública representa un 16% del PIB de la Unió Europea, el que té una gran incidència a l’hora de moure el mercat cap a productes més ecològics i eficients des d’un punt de vista energètic, afavorint així la reducció de CO2.

Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a través d’un Conveni amb la Diputació de Lleida, s’està realitzant assessorament tècnic als municipis de la demarcació de Lleida i a la pròpia Diputació per avançar de forma progressiva en la contractació sostenible, és a dir, en què s’adquireixin productes i serveis amb un impacte mediambiental menor i contribuir de forma significativa a la reducció de gasos d’efecte hivernacle.

A través d’aquesta demanda de productes més sostenibles, es pretén generar un efecte multiplicador que fomenti la innovació i l’adaptació als nous requeriments ambientals per part de les empreses locals, facilitant la transició cap a una economia verda. Els grups de productes i serveis susceptibles d’ambientalitzar-se són múltiples: paper i material d’oficina, enllumenat públic, equipaments electrònics, productes tèxtils, serveis de neteja, energia, mobiliari, obres públiques, alimentació, jardineria i vehicles per citar-ne alguns.

Arrel d’aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Solsona s’ha compromès recentment a augmentar l’adquisició de productes reciclats i reciclables a través d’un acord de ple aprovat per unanimitat, incorporant-se així a la Xarxa Compra Reciclat del Centre Català del Reciclatge.

Sens dubte es tracta d’un pas important ara que es celebra la Cimera del Clima a Copenhage amb l’objectiu d’arribar a un acord a nivell internacional sobre la reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle que substitueixi el Protocol de Kyoto, vigent fins l’any 2012. Si s’arriba a un acord vinculant, els països que ratifiquin el tractat s’obligaran a reduir les seves emissions de CO2 i de la resta de gasos que provoquen l’anomenat canvi climàtic.

A partir d’aquí, cada país haurà d’accelerar l’adopció de polítiques a nivell intern per assolir els objectius assumits, amb la col•laboració i implicació activa de totes les administracions, els actors socials, les empreses i de la ciutadania en general. Ara bé, l'administració pública, en tots els seus nivells (europeu, nacional, regional i local) haurà d'assumir un paper de lideratge per la seva funció de defensa de l'interès públic. El canvi climàtic, per tant, és una temàtica global que requereix de solucions locals i múltiples, que van des de l’adopció de mesures d’eficiència energètica en tots els sectors econòmics, la producció d’energies netes, la implantació de models d’urbanisme ordenats que afavoreixin el transport públic fins a l’assumpció per part de les indústries de compromisos de reducció de les seves emissions.

Un dels àmbits on les administracions públiques poden incidir de forma més efectiva en la lluita contra el canvi climàtic és a través de la compra i contractació de béns, serveis i obres, en famílies de productes com ara els equipaments electrònics, l’enllumenat públic, la climatització d’edificis o els productes reciclats, els quals generen estalvis d’energia substancials ja que eviten els processos de conreu, extracció i processament de la matèria prima. Actualment, es calcula que la contractació pública representa un 16% del PIB de la Unió Europea, el que té una gran incidència a l’hora de moure el mercat cap a productes més ecològics i eficients des d’un punt de vista energètic. La Unió Europea, conscient d’aquest fet, va recomanar als Estats Membres l’aprovació de Plans de Contractació Pública Verda l’any 2003 i va marcar com a finalitat “assolir per al 2010 a tota la UE un nivell mitjà de contractació pública ecològica igual al que han assolit fins ara els Estats membres més destacats". L’Estat espanyol va assumir aquest objectiu a través de la posada en marxa del Pla de Contractació Pública Verda aprovat l’any 2008.

Des d’un punt de vista econòmic, aquestes mesures prenen ple sentit si es contempla tot el cicle de vida dels productes i serveis, en el que s'hi inclouen els costos d'explotació, com ara el consum d'aigua i electricitat, les despeses en manteniment i els costos de deposició al final de la vida útil. Substituint dues-centes mil bombetes convencionals per d’altres de baix consum a 400 edificis públics, es calcula que l’Ajuntament d’Hamburg estalvia cada any 22 milions de quilovats/hora, 14.000 tones de CO2 i vora 3 milions i mig d’euros en les factures de la llum.

En l’àmbit regional i local, s’han establert iniciatives encaminades a fomentar la contractació sostenible des de diferents Comunitats Autònomes com ara el País Basc i Catalunya, o des d’entitats locals com la Diputació de Barcelona o els Ajuntaments de Barcelona, Pamplona, Madrid, Saragossa i Sant Sebastià per esmentar-ne alguns.