dimecres, 9 de desembre de 2009

35 persones col•laboren amb el Fons d’emergència social de Solsona a través del sopar-col•loqui sobre Picasso

Claustre Rafart contraposa l’acte de ‘donació espectacular’ de l’artista envers Barcelona als casos de corrupció destapats darrerament

Un total de 35 persones han contribuït econòmicament amb el Fons d’emergència social de Solsona a través del darrer sopar-col•loqui organitzat pel Rotary Club de Solsona i protagonitzat per Claustre Rafart i Planas, tècnica superior en Art i Història del Museu Picasso de Barcelona. Concretament es van recollir 175 euros, una xifra que l’organització considera molt modesta, però que se suma als 1.000 euros amb què l’entitat ja va col•laborar amb el projecte fa uns quants mesos. “Tota aportació, per minsa que sigui, ha de ser benvinguda per donar un cop de mà a les famílies solsonines més afectades per la crisi”, afirma el president del Rotary Club, Josep Vilaseca.

Aquest acte, que es va celebrar dilluns a la nit a Can Mascaró, va comptar amb la participació del president del Consell Comarcal, Marià Chaure; l’alcalde accidental de Solsona, Martí Abella, i el regidor d’Acció Social, David Rodríguez, que va explicar que fins ara s’han beneficiat del Pla d’emergència social una quarantena de famílies, que representen unes 150 persones, de les quals la meitat són infants. A més, la gran majoria d’aquests ciutadans reben ajut mitjançant el banc d’aliments que gestiona Creu Roja del Solsonès.

En la seva xerrada sobre la figura de Pablo Picasso, la solsonina Claustre Rafart va posar l’accent en la vinculació de l’artista amb Catalunya –les seves estades a Horta de Sant Joan (Terra Alta), Barcelona i Gósol– des del vessant més vivencial, sense menystenir-ne algunes anècdotes. Així mateix, Rafart va destacar la voluntat del pintor per crear el Museu Picasso: “d’origen andalús, va demostrar un acte de generositat espectacular amb la seva donació envers la ciutat de Barcelona”. “Com a ciutadana indignada pels casos de corrupció” que s’estan destapant, la ponent va subratllar que “aquest gest ha de ser un acte de reflexió i esperança”.