dimecres, 11 de novembre de 2009

Crònica jornada 6 P.B. Solsona - Sant Andreu de la Barca C.F.S

P.B. SOLSONA 2

SANT ANDREU DE LA BARCA C.F.S. 4

LA PENYA PER LA IMBATIBILITAT A CASA

Jugadors: Bitxi, Xero, Sam, Ricard i Ivan (cinc inicial); Enric, Eli, Ritort, Ferni, Carles Enric i Joan

Entrenadors: Albert Mangas i Jordi Díaz

Delegat: Josep Vidal

Gols: Quique (1-0 minut 6), Ferni (2-0 minut 12)

Si avaluem el partit entre la Penya i el Sant Andreu de la Barca globalment arribem a la conclusió que va ser molt igualat i que al final la sort es va inclinar de la banda visitant. Segurament és un bon diagnòstic, i segurament és fidel al que va succeir al final dels 40 minuts però aquest anàlisi té un problema, no indueix a fer mesures correctores per a propers partits. No hem tingut sort, punt i final.

Si aprofundim una mica i analitzem el partit per fases, però, el Sant Andreu de la Barca va ser millor en els moments clau. M’explicaré: la Penya va passar per sobre del Sant Andreu en els deu primers minuts del partit, i fins hi tot va guanyar el duel al final dels primers 20 minuts. De fet, la Penya va arribar al descans amb l’avantatge al marcador per 2 a 1. El resultat, si només tenim en compte el segon temps, va ser de 0 a 3 a favor del Sant Andreu. I si ens fixem en els darrers cinc minuts de partit, on es ben sabut que és quan es guanyen i es perden la majoria de partits de futbol sala, el resultat va ser de 0 a 2 a favor dels visitants. Evidentment, la Penya va tenir oportunitats en aquests darrers cinc minuts per avançar-se en el marcador (potser les mateixes que els visitants o fins hi tot més), i en el cas d’haver aconseguit marcar, segurament s’hauria endut la victòria. Però la realitat es que la Penya no va fer gol i el Sant Andreu en va aconseguir dos. L’encert davant de porteria és una virtut i el desencert una mancança. Actualment l’equip blaugrana té, sobretot un defecte, la falta de punteria. És necessari millorar en aquest sentit. La part positiva es que s’arriba a la porteria contrària, que es creen ocasions de gol, i això segurament és el més difícil en el món del futbol. Ara cal millorar els percentatges d’encert. Si l’equip ho aconsegueix la Penya no tindrà cap problema per mantenir la categoria. Podeu estar-ne segurs.
En fi, la Penya va avançar-se en el marcador en el minut 6 de joc per mitjà d’Enric, que aprofitava el rebuig del porter visitant per anotar el primer gol del partit. La Penya aconseguiria anotar el segon gol pocs minuts després. Concretament en el minut 12 de joc era Ferni que culminava un contraactac fulgurant que col·locava el 2 a 0 a l’electrònic.

A manca de cinc minuts pel final del primer temps el Sant Andreu va reduir distàncies en el marcador aprofitant uns minuts de desconcert en la disposició defensiva local.

En aquesta primera meitat, a part de gols, la Penya va gaudir de nombroses oportunitats i només el desencert en els darrers metres va evitar que l’equip solsoní arribés al descans amb un major avantatge.

La segona meitat, com de costum, va començar amb un domini aclaparador dels visitants. Bitxi, com cada setmana, va haver d’exercitar-se a fons en aquests minuts, però ni la gran actuació del porter local va evitar que el Sant Andreu aconseguís empatar el partit en el minut 23.

A partir d’aquest moment, tot i que el Sant Andreu va continuar dominant, ambdós equips van gaudir de diverses ocasions i tots dos es van carregar de faltes.

Així, a manca de dos minuts per al final els dos equips estaven empatats a dos gols i a cinc faltes.

Els primers en disposar d’un doble penal foren els locals. Però Sam, en aquesta ocasió, no va poder transformar-lo en gol. Un minut després, i amb el partit trencat, el Sant Andreu aconseguia desnivellar el marcador després de finalitzar amb èxit un contraatac.

El gol va provocar a la Penya sortir a jugar amb porter jugador. La Penya jugava bé de cinc i va gaudir d’una bona ocasió de gol abans de que el Sant Andreu sentenciés el partit mitjançant la transformació d’un doble penal a l´últim minut de partit.