dijous, 3 de setembre de 2009

Solsona amplia el seu patrimoni folklòric amb la recuperació d’un element pirotècnic del segle XVII

03/09/2009

Es disposaran tres mascles en l’últim tram de la tronada perquè guanyi sonoritat

Després d’un procés de recerca dut a terme per l’Agrupació de Geganters de Solsona, i de mutu acord amb l’Ajuntament i la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, aquesta Festa Major es recuperaran els mascles, un element pirotècnic referenciat documentalment per primera vegada a Solsona el 1693. Aquesta setmana el macip major dels geganters, Pere Cuadrench, ha ensenyat a l’alcalde, Xavier Jounou, i el president de la Confraria, mossèn Josep Torres, les peces encarregades. Els trabucaires en disposaran tres en l’últim tram de la tronada els dies 8 i 9 perquè el tro final guanyi sonoritat.

Aquests mascles o morters són uns cilindres d’acer amb una cavitat al mig oberta per al part superior per on s’omplen de pólvora i terra compactades i un petit orifici a la base per on es fica la metxa. Pesen 10,3 quilos cadascun i es caracteritzen per dur gravat un element al·legòric identificatiu dels estaments signants del Protocol del folklore geganter de la Festa Major, és a dir, l’Ajuntament de Solsona –representat amb el portal del Pont–, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre –simbolitzada amb la Mare de Déu del Claustre– i l’Agrupació de Geganters –identificada amb la figura del gegant vell. L’autor del disseny de les peces és Jaume Cuadrench, qui va ser el primer macip major dels geganters i s’ha documentat sobre l’origen d’aquest objecte. En total se n’han elaborat nou peces, tres jocs per a cada entitat.

Tal com explica Jaume Cuadrench en l’article publicat al programa de la Festa Major d’enguany, la pólvora es diposita al fons dels mascles i es cobreix amb terra ben compactada per tal de fer-la explotar en cremar. És el mateix sistema que a Catalunya es practica a la tronada de les festes de Sant Pere de Reus. En aquest sentit, l’Agrupació de Geganters s’ha mostrat molt agraïda amb el consistori d’aquest municipi, que li ha facilitat les gestions necessàries per conèixer-ne el funcionament.

Atenent al títol de la Festa Major com a Festa patrimonial d’interès nacional, Pere Cuadrench, Xavier Jounou i Josep Torres coincideixen a posar de relleu la singularitat de l’ús dels mascles, un fet que “respon a la voluntat de la ciutat de recuperar el patrimoni folklòric de la festa i, així, fer-la més rica”.

L’Agrupació de Geganters feia temps que tenia sobre la taula l’interès de recopilar documentació i tornar a donar vida als mascles, però no va ser fins a l’última assemblea general de socis que es va acordar posar-hi fil a l’agulla. La primera referència històrica apareix al llibre de comptes de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre el 1693 i la darrera, el 1703.

Demà, divendres, al vespre el públic solsoní tindrà l’ocasió de gaudir-ne per primera vegada en la prova que es farà en el decurs de l’assaig general dels ballets de Festa Major a la plaça del Consell Comarcal. Així mateix, durant aquests dies els mascles es podran veure de prop exposats al vestíbul de la casa consistorial.

Font: Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona