diumenge, 13 de setembre de 2009

Premi a l'esforç, Lluís Closa Manau

Us explicaré el cas d'un home que ha lluitat molt a la vida i aquesta li ha donat una gran oportunitat. Es tracta del meu pare, Lluís Closa Colilles, que va fer de paleta des que tenia 17 anys fins que es va jubilar a l'edat de 54 anys. A tot arreu on anava a treballar l'amo quedava molt content de la seva feina, era sens dubte un gran paleta. Però és ben cert que es guanyava la seva reputació a base de molt d'esforç i sacrifici.

Ara fa uns sis mesos, a l'edat de 64 anys, va patir dues compressions medul·lars les quals van forçar que fos operat a l'hospital Mútua de Terrasa per un equip molt bo de neurocirujans. Malgrat que les dues operacions van anar molt bé es va quedar sense poder caminar de forma temporal, però a base d'una gran dosi d'esforç i perseverança durant els últims mesos ha anat fent avenços fins el punt que ara ja torna a caminar, no com abans, però camina ! És per això que penso que la vida li ha donat una gran oportunitat, l'oportunitat de tornar a caminar i valdré's per sí mateix. Encara necessita un caminador per ajudar-lo quan ha de caminar una distància relativament llarga però estic convençut que amb la capacitat d'esforç que ha estat demostrant durant els últims mesos aconseguirà millorar molt.

Cal dir que els metges i personal sanitari de tots els hospitals per on ha passat, l'hospital Mútua de Terrassa, la xarxa d'hospitals d'ALTHAIA de Manresa i el Centre Sanitari del Solsonès l'han tractat sempre molt bé i ell n'ha quedat molt content.

Cal donar les gràcies al Dr. Antoni Fernández, internista del Centre Sanitari del Solsonès, perquè va ser gràcies a ell, que mitjançant un conjunt de proves va ensumar-se d'on venia el problema, que el meu pare pogués ser operat a temps.

Lluís Closa
Fotoperiodista
Diari de Solsona