dilluns, 14 de setembre de 2009

LA PACIÈNCIA, Jaume Vergés C.M.F.

És l’aptitud de no alterar-se davant les adversitats, de suportar sense pertorbació les dificultats, els defalliments, els errors, les deficiències per part dels altres envers nosaltres.

És una virtut de gran qualitat del qui sap esperar-ho tot amb gran calma. Encara que etimològicament paciència ve de patiment, a l’escola o en qualsevol lloc d’activitat, la paciència hauria de ser la virtut de saber estar sense patir, o almenys sense patir massa.

Sant Tomàs era qui deia que la paciència, tot i no ser la més important de les virtuts, és sempre molt necessària i valorada. Paciència és pensar que allò que esperem vindrà. Parlant de sant Agustí, recordem la seva mare, que tingué un xic de paciència per la conversió del seu fill. Mònica, la mare, exemple incansable de paciència amb el seu fill esgarriat.

A més de ser pacients és millor que callem, a més a més podem fer una petita pregària, sempre tindrem més suport. Hem de reconèixer que moltes vegades que ens equivoquem, és degut a què ens precipitem. La paciència fa que moltes de les vegades que diem o actuem ho puguem sospesar, i a l’hora d’actuar, és més probable encertar.

Sempre abans de començar la discussió, s’ha de saber callar, una vegada ha passat l’eufòria és el moment de parlar. La paciència pot arribar a ser amarga, però el seu fruit és dolç. Amb la paciència sabem en certesa, que tot arriba pel qui sap esperar.

Ens diu un refrany que el temps tot ho esborra. És veritat? La resposta: és veritat, però sempre hi haurà persones a les quals els és molt difícil oblidar. Cal fer un esforç de bona voluntat. La majoria de les persones pensem que la pressa és la clau de l’èxit i és tot el contrari, com més de pressa anem, més ens retardem. Quantes vegades ens hi hem trobat? Solem dir “com més de pressa vols anar tot et surt a revés”! Qui no ha experimentat manca la paciència?

Diem també que la paciència és més difícil que el valor, i la resignació pot ser més meritòria que el sacrifici. Mentalitzem-nos que la paciència ha de ser el nostre pa de cada dia, per saber-lo assaborir i alimentar bé. El nostre món seria magnífic si totes les persones mostréssim sempre tanta paciència com la que mostra el pescador esperant que piqui el peix. Qui amb freqüència perd la paciència perd també moltes altres qualitats humanes i espirituals.

Ara anem a fer una mica de reflexió i diàleg sobre els diferents temes que hem tractat i les dificultats que hem trobat a l’explicar cada un dels temes.

Tots estarem plenament d’acord que quan ens vénen diferents adversitats ens és difícil, jo diria impossible, acceptar-les i suportar-les amb paciència i mantenir la calma en nosaltres mateixos. No obstant això, seria extraordinari poder reflexionar i mantenir el ple equilibri, pensant que aquestes dificultats i proves serien molt breus, així com les dificultats i sofriments.

Diem també que la paciència acceptada per amor a Déu i amb plena fe i confiança, l´acceptaríem amb més pau i calma, seríem nosaltres els que en trauríem el fruit d´haver vençut la covardia i el no deixar-nos portar pel mal humor, el geni i el malestar. De sobte gaudiríem de gran pau i serenor.

Val la pena pensar-hi per estalviar-nos molt de sofriment inútil. Aquestes proves i sofriment ens vindran diríem gairebé cada dia, d’una manera o altra; i si hem fet pràctiques i entrenat a patir amb paciència cada vegada ens serà més fàcil i viurem amb més felicitat.

Creieu-me que val la pena acostumar-nos a acceptar totes les contrarietats, perquè podem estar segurs que ens vindran moltes proves que ens faran patir. Per exemple, ja al matí quan ens llevem procurem ja acceptar el que sigui, i ens mostrarem contents i alegres. Que no vegin els altres que ens hem llevat amb el peu esquerre, com solem dir.

De la paciència en diem d’aquell que és pacient, amable i atent amb tothom. Diu que sap atendre aquelles persones de tracte un xic difícil i agre, però ell amb un aspecte de pau i joia, transparenta sempre en el seu rostre un somriure de bondat.

Encara que la paciència etimològicament ve de patiment, pel nostre ambient i en el nostre caràcter hauria de ser la virtut de saber estar sense patir, o almenys sense patir massa. Quan solem tenir mal humor, no solament patim nosaltres, sinó que fem patir als altres, quan de fet ells no tenen cap culpa del nostre mal humor.

Aquests dies que em preparava el tema, procurava fer el que us dic en aquests moments; creieu-me que val la pena estar tranquils quan ens surten les coses al revés, i és molt fàcil perdre els nervis i, per tant, el resultat és molt negatiu.

Val la pena que ja des del moment que haguem llegit aquest article fem la prova de fer un exercici de bona voluntat, perquè el resultat que tindrem serà el gran benestar i aplacat l’estat nerviós gaudirem de pau i alegria i ens trobarem perfectament, físicament, mentalment i sobretot espiritualment.

De tot el que he parlat fins ara, hi han unes excepcions que s’han de marcar, és el defalliment d’un membre de la família, qualsevol classe d’accidents que pateix la família, desgràcies, etc. tot això és superior a les nostres forces.

Jaume Vergés C.M.F.