dijous, 3 de setembre de 2009

Dedicatòries per al Toni López Marsenyach


A continuació hi ha les dedicatòries per al Toni López Marsenyac que han arribat al diari i a més la meva dedicatòria personal com a amic seu:

"Una persona no mor mai mentre el record perduri. Mai t'oblidarem.",
Els amics

"Diuen que la vida és un Arc de Sant Martí que inclou el color negre. El negre va tenyir les nostres vides quan el Toni ens va deixar. No obstant, ens queden molts records que ens fan tornar a tenir colors per acompanyar el blau del cel i ens deixen veure la seva bellesa. No t'oblidarem mai.",
La colla.

"El Toni i jo ens vam conèixer fa més de vint anys, quan encara anàvem a l’escola. Des de llavors que la nostra amistat es va anar forjant. Jo no recordo que ens discutíssim mai per res en tots aquests anys, sempre trobàvem la manera de solucionar les coses sense discutir. Ell sempre havia estat una persona que s’avenia bé amb tothom, mai buscava problemes, sinó solucions. He conegut poques persones amb la capacitat de donar i estimar que tenia ell. Ho hagués donat tot per la família i pels amics. Sempre tenia temps per estar amb tothom, la veritat és que no sé d’on se’l treia, perquè tenia moltes amistats. Hi ha una qualitat humana que tenia el Toni i que jo valoro molt: era un gran lluitador. Mai es va rendir davant les adversitats de la vida. Una vegada va estar a punt de morir degut a un tràgic accident de moto que va patir però va ser la seva determinació i la seva lluita per continuar vivint que van fer que se’n sortís exitosament. Degut a l’accident va perdre la melsa i molts dels seus óssos es van fracturar, però es va recuperar i va decidir començar a córrer en “mountain bike” de valent, la bicicleta es va convertir en un mitjà per recuperar-se de les seqüeles de l’accident. El seu esperit lluitador el va portar a arribar a un estat de forma física excel·lent. Al cap dels anys el seu nivell era tan alt que poca gent de Solsona de la seva edat li podia seguir el ritme al damunt de la bicicleta de muntanya. Però ell no solament lluitava damunt de la bicicleta, sinó que també lluitava des de feia nou anys davant de l’ordinador, treballant d’analista programador de software i de tècnic de sistemes pel Banc de Sabadell, que no és cosa fàcil, ja que ell era un referent dins dels equips de treball on va estar per la seva gran capacitat de resoldre problemes complexos de qualsevol tipus. Quan sortien problemes els seus companys l’anaven a buscar a ell perquè sabien que per mica que pogués els ajudaria, sabien que sempre podien comptar amb ell. El Toni, apart de treballar d’informàtic i de córrer en bicicleta també feia moltes altres coses com muntar trencaclosques, jugar als escacs, etc. Tenia temps per tot. Cal dir que pertanyia a la comparsa de l’Esperit Sant del Carnaval de Solsona i que l’any 2008 va formar part de la junta de Carnaval. Era una persona que s’implicava de valent en la vida social solsonina i en el folklore solsoní. Tot i que durant els dies laborals treballava a Sabadell els caps de setmana els passava amb la família i els amics de Solsona. El fet que el Toni se n’hagi anat a l’edat de 35 anys dona molt que pensar. Són molts els records i les vivències que tinc d’ell i els guardaré com un tresor fins el dia que em mori. Per mi ell ha estat sempre un model de persona a seguir. El seu afany de lluita, de resistència al dolor i d’estimar a la gent eren el que més valorava d’ell. Sens dubte jo sempre l’he tingut com el meu millor amic, però bé, la vida continua i ara caldrà omplir el buit que ha deixat ell d’una forma o altra, sempre tenint l’esperança que quan jo me’n vagi ens retrobarem en la vida eterna."

Lluís Closa



Toni, mai t'oblidarem