diumenge, 13 de setembre de 2009

Com passar el temps de forma altruista, Lluís Closa

L'any 2003 em van donar la invalidesa per problemes de salut i des de llavors que he estat buscant fórmules per passar el temps de forma altruista.

Quan tens tot el dia per tu et planteges què pots fer durant el dia. Hi ha tantes coses que es poden fer ...

Hi ha gent que té molt clar el què fer per matar el temps, alguns es troben amb els amics i companys, juguen a les cartes, van de viatge, llegeixen, etc. Però estic convençut que hi ha molts pensionistes als qui els costa trobar coses per fer i és a aquest col·lectiu al qui m'adreço.

Jo, poc temps després que em donessin la invalidesa em vaig posar a aprendre fotografia i com que parlava dos idiomes estrangers, l'anglès i l'alemany, vaig decidir millorar el nivell que tenia dels mateixos. Tot això va anar seguint un procés de maduració fins que vaig aconseguir que el nivell que tenia de fotografia fos acceptable i fins que podia parlar amb fluïdesa l'anglès i l'alemany. El novembre de 2008 es va formar el Diari de Solsona i jo he estat fent de fotoperiodista pel diari fins ara. D'alguna forma he trobat el mètode d'estar ocupat fent una cosa que a mi m'agrada de f0rma altruista i que es beneficiosa per la societat de Solsona i el Solsonès.

Penso que la millor forma de passar el temps quan ets pensionista és fent un servei a la societat, dins les teves possibilitats, és clar. Estar ocupat és fonamental, però estar-ho fent una cosa que sigui útil per la societat és molt important, ja que et fa sentir bé a tu mateix, t'omple d'alegria.

Hi ha moltes associacions i entitats que necessiten voluntaris per fer determinades tasques. Si t'hi involucres com a voluntari el més probable és que acabis fent nous amics i companys i que les associacions i entitats a les que ajudes et mostrin el seu agraïment.

Jo tinc sempre molt present el nom d'una cançó del grup nord-americà dels anys 90, New Radicals, que es titula "You get what you give", el significat del qual en català és "tu reps que dones", i he pogut comprovar que realment és així.

Lluís Closa