diumenge, 6 de setembre de 2009

Com fotografiar un concert de rock

Hi ha moltes formes de tirar fotos d’un concert de rock. Jo només explicaré quina és la tècnica que a mi em funciona per aquest tipus de fotografia.

Normalment l’escenari on toquen els músics està ben il•luminat però a la vegada les llums són de diferents colors i sovint hi ha fum a l’escenari per donar vida a l’espectacle. Que els músics estiguin ben il•luminats és bo però cal saber treballar amb el factor fum.

Jo, per aquest tipus de fotos, utilitzo una càmera rèflex Nikon D700 (full-frame),un objectiu Sigma 24-70mm f2.8, i un flaix Nikon SB-900.


Les fotos dels músics les tiro amb el flaix apagat, amb un ISO 800-2.500, i en mode manual amb un temps d’exposició d’1/100 segons i una obertura de f/2.8.

A mesura que els músics es van movent per l’escenari vaig calculant el nivell ISO que necessito d’acord amb la llum que hi ha a l’escenari. Cal anar amb compte de no cremar les cares dels músics pel fet d’utilitzar un valor ISO massa alt. A partir d’aquí ja es tracta d’utilitzar la creativitat de cadascú a l’hora de tirar les fotos per tal que surtin tan espectaculars com sigui possible.

Ara ve la part més complicada, la part de fotografiar el públic conjuntament amb el grup de rock. Jo m’acostumo a situar en una posició elevada i allunyada des d’on puc agafar una bona perspectiva tant del públic com del grup de rock.

Llavors passo a encendre el flaix i canvio l’obertura de diafraga a f/5.6 per tal que hi hagi una certa profunditat de camp i que tant el públic com el grup de rock surtin ben enfocats.

El truc per aconseguir il•luminar una sala relativament gran (per exemple la sala Xelsa de Solsona) és utilitzar el mode del flaix manual, ISO 800 i jugar amb els valors de potència del flaix per tal que la foto surti bé de llum. Per norma general l’escenari està ben il•luminat però el públic esta mig a les fosques. És per això que cal utilitzar un nivell de potència de llampada del flaix bastant més alt que nivell que escull la càmera en mode automàtic del flaix. És per això que jo utilitzo el mode manual del flaix.

Bé, espero que aquests consells hagin estat d’utilitat i que si algú té un comentari qualsevol o un comentari sobre una altra tècnica més bona que aquesta que vulgui compartir enviï el comentari per tal que jo el publiqui sota de l’article.

Lluís Closa
Fotoperiodista del Diari de Solsona
lluisclosa@gmail.com